No hi ha comentaris
Laureà Fanega va ser un dels fundadors del Rugby Sales Viladecans. Després de la seva etapa com a jugador, va decidir fer-se càrrec de la junta directiva i actualment presideix el nou projecte del club amb la intenció de tornar a fer-se un lloc dins del panorama del rugbi a Catalunya.
Carles Martínez va ser un dels estudiants de l'IES Sales de Viladecans que es van iniciar al rugbi al Rugby Sales. Actualment compagina l'arbitratge de partits de categories inferiors amb la capitania de l’equip sènior del Sales, al mateix temps que col·labora amb la junta directiva en la promoció del rugbi a les escoles.
Laureà: “Quan anàvem a les assemblees de la Federació semblàvem un equip juvenil més que no pas la junta directiva d'un club”.
Un cop dissenyada la samarreta i l'escut, el club ja estava preparat per iniciar els entrenaments al camp de l'IES Sales. El primer partit oficial el va disputar l'equip femení en una trobada sub-18 a Tarragona al mateix any 1993. Poc després va ser l'equip masculí qui va poder estrenar-se en un amistós celebrat amb motiu de la inauguració del camp de rugbi ‘La Teixonera’, a Vall d'Hebron.
El club no va trigar a començar a competir a nivell federat jugant els seus partits al camp de Casanovas, prop de l'Autovia de Castelldefels, batejat afectuosament pels membres del club com ‘La Catedral’. Entre d'altres inconvenients, la instal·lació estava dividida en dos camps separats per una sèquia en molt mal estat abarrotada de mosquits. Es per això que sol·licitaven a molts clubs de la zona que els hi deixessin jugar als seus camps.
Des dels seus inicis, la filosofia de la directiva era sufragar gairebé tot el pressupost a partir de les quotes dels seus membres, tot i que també buscaven la col·laboració de l'Ajuntament de Viladecans i d'algun patrocinador. A partir d’aquesta filosofia, el club va anar creixent fins a arribar a disposar d’un equip juvenil, un sub-18, un cadet i l'escola de rugbi. Del club han sortit tres jugadores internacionals: Montse Poza, considerada la millor jugadora de rugbi de la història d'Espanya, Maite Delgado i Olga Asensio, totes tres membres habituals de la Selecció Espanyola que participa a les competicions internacionals de màxim nivell d'aquest esport.
Un dels handicaps, però, va ser la impossibilitat de mantenir un equip sènior, motiu pel qual els jugadors que arribaven a la majoria d'edat s'anaven a jugar a altres equips de la zona. És per això que en l'actualitat podem trobar molts jugadors de diferents clubs de rugbi del Barcelonès que es van formar al Rugby Sales.
Montse Poza a la selecció nacional
Laureà: “Podem dir que hem sigut la cantera de la majoria de clubs de rugbi del Baix Llobregat”.
Per tal d'intentar que els jugadors poguessin competir a nivell sènior federat, el club va buscar associar-se amb el Club Enginyers de Poble Nou. Però la relació es va trencar en tant que la distància a recórrer pels jugadors, la majoria naturals de Viladecans o voltants, suposava un inconvenient important.
Al 1999 l'activitat del club va patir una davallada quan els membres fundadors d'aquest van trobar dificultats per compaginar la pràctica del rugbi amb els seus treballs, estudis universitaris o, fins i tot, la mili. El club, però, mai ha desaparegut, i cada any ha participat en alguna activitat, com el torneig de Nadal, el de Sant Isidre o el circuit de torneigs de platja. També han realitzat alguna gira per França, aprofitant la germanor que va sorgir amb l'equip de Saint-Herblain.
Fa un parell d'anys es va obrir de nou la porta per reprendre l'activitat federada del Rugby Sales. En Laureà, que havia estat jugant al Castelldefels Rugby Unión Club, va passar a entrenar a l'equip sènior d'aquest. Atrets per la idea de retrobar-se amb ell, molts ex jugadors del Rugby Sales, que jugaven a diferents clubs de la zona, s'hi van incorporar al club veí. Un cop reunits tots era qüestió de temps que tornés a renéixer amb força el projecte del Rugby Sales Viladecans amb la mirada posada a la inauguració del Nou Camp Municipal de Torre-roja.
L'activitat esportiva del club durant els pròxims mesos anirà lligada, doncs, a aquesta tasca de promoció. El club està organitzant pel proper 6 de març una trobada d'escoles de rugbi de tota Catalunya on participarien més de 200 jugadors de totes les edats. De cara a les festes de Sant Isidre, el proper 15 de maig, es disputarà un partit amistós al camp de la Torre-roja on s'espera la presència del club de rugbi de Saint-Herblain. I també s’està treballant en la organització d'un torneig de platja a la nit de Sant Joan.
Un cop finalitzada la promoció, el club ampliarà els seus horaris d'entrenament coordinant i dividint tots els jugadors que s'hi apuntin per edats i categories. A partir d'aquí, serà al setembre quan el club torni a formar part de les diferents competicions federades de la temporada 2010-11. La intenció inicial es poder comptar amb un equip sènior masculí que competeixi a 3ª catalana i que estigui constituït en la seva majoria per viladecanencs.
Carles: “Pots viure a Castelldefels, Gavà o Sant Climent, però per jugar al Sales cal que sentis Viladecans com la teva ciutat, aquella a la qual vols representar.”
El rugbi: més que un esport
Sens dubte la poca cobertura mediàtica del rugbi a Espanya dificulta molt la tasca de promoció del rugbi en general, essent molt reduïts els espais dedicats al rugbi tant als diaris esportius com a la televisió. Curiosament, el Rugby Sales pot presumir d'haver sortit a un dels diaris esportius més prestigiosos del país, el Marca .
Carles: “El problema es que existeix una falsa concepció del rugbi com a esport violent, però la prova de que això no és cert és que, tot i els molts contactes, difícilment trobaràs lesions en un partit”.
En relació amb això, hi ha molt poca tradició d'aquest esport a Espanya en contrast amb Gran Bretanya o França, tot i que dintre del que cap, el Baix Llobregat es considera com el bressol del rugbi al país. La possibilitat de convertir-se en esport olímpic sembla que ha revifat l'interès pel rugbi al país amb un augment de clubs i llicències en els últims mesos. La tasca de molts ex jugadors i practicants del rugbi ha esdevingut clau ja que han estat ells qui, obsessionats per aquest esport, han anat convertint-se en directius i entrenadors de nous clubs que són els que ara estan sorgint amb força al panorama català.
Carles: “Són ex jugadors de clubs de Barcelona els qui han instaurat el rugbi a pobles com La Garrotxa o Calella on pràcticament ni el coneixien”.
I es que tots els practicants d'aquest esport coincideixen en definir el rugbi com un esport diferent i únic on l'esperit amistós i de fraternitat es troba per sobre dels resultats i la competitivitat. Les bases del Rugby Sales giraven entorn a aquesta idea romàntica del respecte al contrari i el fair play, filosofia que 16 anys després de la seva fundació encara conserven.
Carles: “El rugbi és un dels esports amb més regles, però hi ha una que cap jugador oblida mai: no es pot parlar amb l'àrbitre. Tot es basa en un respecte infranquejable. És per això que mai veuràs al públic insultar als jugadors contraris o a l'àrbitre”.
Comentaris
Cap comentari encara
AFEGIR COMENTARI